El mite de la caverna va ser, una al·legoria que va presentar el filòsof Plató, amb l'objectiu de comparar l'efecte de l'educació, i la manca d'aquesta en la nostra natura.

 

Aquest va consistir en col·locar a uns quants homes encadenats a una cova a fosques, de forma que només poguessin mirar cap a endavant, a la paret, i, llavors, fer passar figures per davant una foguera i fer que sortissin sombres i davant ells veiessin només allò.

Per a ells, les sombres, eren el món real, ja que sempre havien viscut amb allò, al igual que a Matrix.

Llavors, van treure a un d'ells per tal de que sortís a la superfície, i veiés la realitat tal com és, li va costar adaptar-se a la llum i a veure objectes ja que sempre va viure amb foscor i sombres.

Quant va estar prou temps al món real com per estar-ne assabentat de que sempre va estar enganyat, el van tornar a encadenar, i ell els hi va dir als seus companys que estaven vivint una farsa, i que sortissin a fora amb ell, i ells li van dir que com els treiessin d'allí, o ho intentessin, mataríen a qui ho fes, i llavors, el que va sortir, va continuar la seva vida a fora.

 

Si comparem el mite, amb Matrix, Matrix seria la caverna, i la realitat seria la superfície.